encara (no és cap capital turca)

torno a passar per davant.
torno a repassar les paraules i em miro les cicatrius.
les acaricio, les paraules, amb la llengua, les dents i la ment.
les acaricio, les cicatricius, amb les mans, la vista i la ment.
elles em recorden què hi faig aquí palplantat.

unes m'encoratgen, les altres em tiren enrere, de vegades s'hi posen d'acord.
faré cas a les altres.
avui tampoc m'hi acostaré.

has de fer coses.

millor deixa-ho córre, em sento dir, però demà tornaré a passar davant seu -i com no fer-ho si la desitjo!-, i potser ens veurem, i potser l'escoltaré ballar entre les seves paraules, i potser l'estimaré rere les mirades, i potser ens besarem furtivament i passional, fins que un dels dos hagi de marxar i, entre carícies i amanyacs, ens prometrem que no tornarem a obrar així.
que no ens tornarem a veure.
que fugirem junts.



...y aún sigo allí, pero cada vez menos en ella y más en su cotidianedad, más su amigo, menos suyo, aún sigo, dejando lo que fuí, una circusntancia veraniega, para pasar a ser el que da consejos sobre tablas de planchar y discos duros.
pero aún sigo.

y escucho el disco de versiones de Explosions in the Sky.
All of a Sudden I Miss Everyone