+petit.jpg)
De fet, a dir veritat, tant se me’n donava que no hi hagués aventures, només volia saber si és que no podia haver-n’hi.
Heus aquí què he pensat: per tal que el fet més banal esdevingui una aventura, cal –i això és prou- que hom es posi a contar-lo. És el que enganya a la gent: un home és sempre un contador d’històries, viu rodejat de les seves pròpies històries i de les històries d’altri; tot el que li passa, ho veu a través de les històries, i tracta de viure la pròpia vida com si la contès.
I així, quan explico que mentre arribava a casa un home no em treia l’ull de sobre al Nit Bus, puc estirar-ho prou com per fer-vos creure que hi ha d'interessant; o si us expliqués el concert d’aquesta nit, o a qui he vist, o a qui no he trobat o a qui he abraçat.
Cal triar, però: viure o contar.
Quan hom viu, no passa res. Les decoracions canvien, la gent entra i surt, i res més. Mai no hi ha començaments. Els dies s’afegeixen als dies, sense com va ni com ve: una suma inacabable i monòtona. De tant en tant, fem un total parcial; diem: fa tres anys que treballo allà, fa dos anys que no la veig. I després tot s’assembla i el canvi s’esmuny per tornar al mateix colpeig rítmic del dia a dia. A estones –rarament- fem un punt, ens adonem que ens hem lligat a una dona o que ens hem compromès en una vil creuada. El temps d’un llampec. Després d’això torna la desfilada, tornem a sumar les hores i els dies. Dilluns, dimarts, dimecres. Març, abril, maig, juny.
Això és viure. Però, quan expliquem una vida, ja sigui la nostra o la d’algú diferent, tot canvia; és un canvi però, del qual no s’adona ningú. (o només uns pocs)
3 comentaris:
Comentario suprimido
El autor ha eliminado esta entrada
(seguramente no querría arruinar su reputación firmando en un blog de losers como usted y yo), así que seguiremos siendo andergraun hasta que alguna horda de bakalutis nos exijan isos de la ps2 y esas cosas.
¿En Alemania rodeada de góticos?¡Me muero de envidia! (no es coña)
Cuídese, socio.
Herr Doctor!!! Que no sé res de tu, no mires el meu blog! No em dius coses boniques! En serio, jeje, com va? A menorca les coses estan prou bé, només em falteu tots vosaltres, que hi farem!! Ties en bikini per l'hotel, mares en bikini, nens petits corretejant amunt i avall, els companys bé, el jefe bé, el jefazo es un mafios i un ppero, pero mira, em paga una pasta (bueno, es que mai havai cobrat tan, la veritat) i el negoci de la meva sister en breu estara funcionant. A tothom li mola com ha quedat, i esque sóc un crac, jeje. Diguem algo eh?! Una abraçada desde el Sol!!
Tiritiritititi tiri tiri estoy solooooo tiri soloo y aburridooo tiri en edimburgoooo tiriiii no consigo trabajooooo tiriiiii y me quedo sin dineroooo tiriii tendre que volvermeeeeee tiriiii pero los vuelos estan carossss tiriii morire en los alrededores del aeropuertooo tiri viendo como despegan aviones hacia Espana tiri tiri tititiriritiiiiiiiiiiiiiiii pum
Publica un comentari a l'entrada