curiòs

l'altre dia, un dia com qualsevol altre, podria haver estat avui mateix, corria jo pensatiu per l'andana d'una parada del transport sub-urbà, d'aquesta, la nostra ciutat quan davant una parada de donuts i d'altres coses industrials em vaig fixar en un senyor sense bigoti i molt punk i antisistema ell.



candaus, jaqueta de cuir que havia vist millors dies, cresta i (oh, sí!) nombrosos i diversos metalls cutanis. (i després diuen que el vestir d'en pascual és original)

doncs bé, aquest revulocionari del temps modern, lluitador per la llibertat i la cervesa freda, anava acompanyat d'una gàbia.
sí, una gàbia.
i a dins una bèstia tal com una fura, o un d'aquells conillets tan monus d'orelles caigudes, o potser era un peix de colors...
...una gàbia.




i és curiòs que siguin ells qui ens tanquin, i és curiòs que siguem nosaltres que ens posem barres (i de vegades, estrelles, i tanmateix codis).